Les fotografies de de l'exposició, totes sense excepció en blanc i negre, presenten un seguit d’elements i temes que cohesinen la mostra i la fan única i, inevitablement identificable amb el seu autor. En primer lloc, les fotografies busquen jocs visuals, una interpretació diferent dels banals objectes. Els combina i els fusiona entre si per transformar-los en peces noves, úniques i de gran bellesa i originalitat. Així, podem veure uns auriculars en forma d’arracades, unes tisores de manicura amb pestanyes postisses, o un moneder en forma de guant de cuir. Per aconseguir major impacte en l’espectador, s’utilitzen recursos com contrastos lumínics i ombres dures, la col·locació dels objectes sobre un fons neutre i la utilització de textures que guanyen força en blanc i negre com, per exemple, superfícies metàl·liques.
Si parlem dels elements que es repeteixen al llarg de les fotografies de l’exposició, no podem passar per alt alguns aspectes constants com són formes geomètriques (cubs, caselles d’un tauler d’escacs, tecles de piano, pentagrames…), petits instruments metàl·lics (pinces, tisores, imperdibles, claus…), elements de sastreria (cintes mètriques, maniquís, agulles, mitges…)o elements de la natura com l’aigua i la sorra.
D’altra banda, una de les temàtiques en què més s’ha inspirat l’autor és l’art, principalment la pintura i la música. Així, un pot trobar-se amb una bateria amb vinils com a plats, un tauler de dames amb les figures musicals blanques i negres en substitució de les peces convencionals, un fuet en forma de clau de sol, una paleta de pintura en forma de bafarada o un cavallet compost per una crossa i una escala.
La metàfora juntament amb la denúncia social també són constants en la fotografia de Madoz. En una de les fotografies, per exemple, podem veure un llom d’un llibre amb una mirilla, simbolitzant que un llibre és una porta al coneixment. També podem veure un cel de núvols blancs amb una gàbia al davant justament d’un d'ells, que podria representar la falsa llibertat que ens trobem en moltes situacions d’avui en dia; o un barret de llicenciat universitari que te per part superior una tapa de claveguera, com a símbol potser de la precarietat laboral en què es troba molta gent amb estudis. Podríem ocupar línies i línies analitzant els simbolismes i missatges ocults que s’amaguen en les fotografies d’aquesta exposició, ja que cada imatge és una petita peça d’un univers d’insinuacions, ironia i paradoxa que crea un vincle especial i de complicitat amb l’espectador.
Una altre aspecte interessant de comentar d’aquestes fotografies és la manera que té l’autor de composar-les, el treball de posada en escena abans de disparar per tal de transmetre exactament el que el fotògraf desitja. La minuciositat amb que es realitza aquesta feina fa que el resultat de la fotografia sigui excel·lent. L’originalitat i la pulcritat de les imatges fan que en moltes ocasions s’acostin més a un treball propi del disseny gràfic a través de programes informàtics de tractament de la imatge, que no pas a una fotografia convencional. Per això, des del meu punt de vista, el mèrit d’aquest artista encara és més gran.
Les fotografies de Chema Madoz 2000-2005 són poesia visual. Mostren una manera alternativa de fer en quant a la fotografia amb gran excel·lència i encert. Oraginalitat, metàfora i minuciositat: tres conceptes que s’entremesclen per definir unes fotografies úniques i altament recomanables de veure en directe. Per als interessats, l’exposició es podrà visitar fins el dia 30 de juny al Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona.
«A nosotros nos gusta esa claridad ténue hecha de luz exterior y de apariencia incierta atrapada en la superfície de las paredes de color crepuscular y que conserva apenas un último resto de vida. Para nosotros, esa claridad sobre una pared, o más bien esa penumbra, vale por todos los adornos del mundo y su visión no nos cansa jamás.»
Tanizaki
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada