‘Vértigo’ o també coneguda com ‘De entre los muertos’ narra la història de John Scottie Ferguson (James Stewart), un detectiu de la policia de San Francisco, que decideix deixar el cos després d’un accident en la teulada d’un edifici, en el qual mor un company seu, per salvar-li la vida. Després d’aquest succés Scottie descobreix que pateix por a les alçades. Passat aquest succés un antic amic seu de la universitat, Gavin Elster (Tom Helmore), li demana que vigili a la seva dona Madeleine (Kim Novak), ja que sembla estar posseïda per l’esperit de la seva besàvia, Carlota Vadés, la qual va morir exactament 100 anys abans. Scottie la segueix a tots els llocs on va ella com per exemple a una floristeria, un museu, un hotel, un cementiri, etc., fins que un dia la segueix fins a la badia de San Francisco, on al costat del Golden Gate Bridge, Madeleine està a punt de suïcidar-se. A partir d’aquest fet, Scottie i Madeleine traven una profunda amistat que poc després es convertirà en una irrefrenable passió. Un dia Madeleine li parla d’un somni que té on apareix una antiga missió espanyola. Scottie coneix el lloc que ella somnia i la porta fins a allí, on Madeleine s’escapa corrents cap a una esglèsia i puja al campanar. Com que el policia té fòbia a les alçades no la pot seguir, i uns minuts més tard veu com Madeleine cau al buit.
Passen els anys i Scottie, molt deprimit, es topa pel carrer amb Judy Barton (Kim Novak), la doble perfecta de Madeleine, però tot i així té algunes diferències tant físiques com de caràcter. Scottie, a arrel de la passió que sentia per Madeleine, decideix transformar aquesta tal Judy en la dona que ell estimava, i quan ho aconsegueix descobreix, gràcies a un collaret, que les dues dones són la mateixa. Scottie vol fer confessar a la dona i per això la porta al lloc on suposadament va morir Madeleine. Un cop allí Judy li explica tot, però novament un accident fa que Madeleine mori i finalment Scottie es quedi sol sense la dona dels seus somnis.
‘Vértigo’ es va rodar entre el setembre i el desembre de 1957 als estudis Paramount. Els exteriors es va filmar a San Francisco. Basada en la novel·la ‘De entre los muertos’ de Pierre Boileau i Thomas Narcejac, el guió va ser adaptat per l’escriptor Alec Coppel i més tard va ser reescrit per Samuel Taylor, un autor teatral de l’època. Tot i que l’acció del llibre es desenvolupa a França, Hitchcock va decidir traslldar-la a San Francisco pels carrers sumament inclinats i la construcció laberíntica de la ciutat. El film havia de ser protagonitzat per Vera Milers, la protagonista de ‘Psicosis’, però com que es va quedar embarassada, i Grace Kelly ja era Princesa de Mònaco, es va optar per contractar a Kim Novak. El protagonista masculí va ser un dels actors predilectes del cineasta: James Stewart. ‘Vértigo’ és un fenòmen filmogràfic molt difícil de comprendre. En el seu moment, l’any 1958, va ser acollida molt fredament pel públic i amb una gran incomprensió i fins i tot indiferència per part de la crítica. Però a mitjans dels anys seixanta, François Truffaut va començar a escriure sobre aquesta pel·lícula, i sobretot, a parlar-ne reivindicant-la com una confessió personal, quasi un psicoanàlisi , de la pròpia personalitat d’Alfred Hitchcock. Hi ha qui diu que és l’obra més personal del director, i que reflecteix la suposada obsessió i l’amor frustrat que Hitchcock sentia per Grace Kelly. La realitat és que Kim Novak, actriu rossa i habitualment bastant inexpressiva en els seus films, encaixa perfectament amb Kelly i amb la dona absent i enigmàtica que vol retratar el misteri d’aquest film marcat per l’amor frustrat, la fantasia, la por i sobretot, la decepció.
La tasca que va dur a terme François Truffaut per exhaltar el film de Hitchcock no va ser gratuïta. Truffaut va ser un dels exponents de la ‘teoría d’autor’, la qual reinvidicava, principalment, que les pel·lícules havien de retratar l’estil personal i intransferible del seu autor. Això no significa que hagin de ser autobiogràfiques, però sí que han de tenir un segell inconfundible. ‘Vértigo’ sense cap dubte porta el segell de Hitchcock, i a més, com ja he dit, reflecteix una de les obsessions del cineasta. El film també es pot emmarcar en la teoria del psicoanàlisis. Ja des dels títols de crèdit ens n’adonem de la sensació que vol retratar l’autor, ja que apareixen unes imatges que ens donen una sensació de vertigen acompanyades per una partitura genial de Bernard Hermann, que a la vegada que és lenta, pausada i monòtona, aconsegueix crear un ambient d’ansietat i d’inquietut. El temps pausat i el to melancòlic de la narració plasmen perfectament el recorregut emocional d’un protagonista que està completament confús en la seva vida.
A més durant tot el film podem veure mitjançant les expressions dels actors els seus estats anímics, i sobretot, el més important és que transmeten a l’espectador sensacions sense que faci falta cap pla explicatiu. Però això no significa que la pel·lícula no cuidi la seva part més tècnica, sinó ben al contrari. ‘Vértigo’ no és la millor obra de Hitchcock argumentalment, precisament per això va ser durament criticada, però sí que és la més sorprenent de veure, la més minuciosa en els seus detalls i la que aconsegueix una millor narrativitat audiovisual, amb una fusió de gèneres que van des del romàntic, passant pel thriller i el drama. Algunes de les tècniques a destacar del film són una combinació de zoom i travelling cap enrera o un travelling de 360º, són dues de les maniobres més sorprenents de la pel·lícula.
És necessari també parlar de la clara al·lusió que fa el film al sexe. En la novel·la en que està basada la pel·lícula el protagonista és impotent sexualment. Hitchcock manté aquest aspecte del llibre però d’una forma més dissimulada. Per exemple en una de les primeres escenes es veu el protagonista amb un bastó a la mà i parlant amb una dona. Aquest no sap què fer amb el bastó, la qual cosa plasma com tampoc sap què fer davant d’una dona que el desitja carnalment. També apareix la ‘torrei Coït’, símbol de San Francisco, la qual es pot veure perfectament des de la finestra del protagonista del film, fet que significa la falta d’activitat sexual d’aquest.
La pel·lícula bàsicament és una història de romanç, misteri, mort depeció i alteració de la realitat, una temàtica que es tractada en gairebé tots els films de Hitchcock. I com ja hem dit abans, també explica la seva relació amb Grace Kelly, el seu amor frustrat i la seva obsessió. El director després d’haver treballat amb l’actriu en diverses ocasions queda obsessionat amb ella, però ella es casa amb un príncep i deixa la seva carrera d’actriu. Aquest fet omple de sentiments negatius al director, els quals es veuen plasmats en aquesta pel·lícula, rodada poc després del casament de Kelly.
Alguns dels premis als que va estar nominada la pel·lícula van ser l’Oscar a la millor direcció artística i decorats, i al millor so. Alfred Hitchcock sí que va aconseguir endur-se però, la ‘Concha de Plata’ al millor director del Festival Internacional de Cinema de San Sebastián (festival on es va estrenar el film), a més del ‘Premio Zulueta’ per l’actuació de James Stewart (actual Concha de Plata al millor actor) al mateix festival.
´Vértigo’ és un visionat obligat per a tot cineasta clàssic, una obra mestra que va passar desapercebuda i el temps la va acabar reconeixent. Una pel·lícula que no deixa indiferent a l’espectador i no l’avorreix en cap moment. Segueix la línia del gran director però amb més èmfasi que mai per les circumstàncies esmentades. Els laberints psicològics que sorgeixen d’una obsessió es fan més plausibles que en cap altre film. En definitiva,Hitchcock en la seva màxima expressió.
PUNTUACIÓ: 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada