CONNEXIÓ AMB LA TRAGÈDIA

El cicle ‘Documental + Debat’ va presentar el passat abril el documental ‘Connexió Madrid’, de Justin Webster. Aquest documental narra les causes i fets dels atemptats de l’11 de març a Madrid, portats a terme per membres de la Yihad islàmica en resposta a la implicació d’Espanya dins la guerra d’Iraq.

Aquest pot semblar un documental convencional que simplement fa un recopilatori de la informació apareguda als mitjans i parlant amb fonts oficials o expertes, però no és així. El documental para molta atenció al per què i al com dels atemptats, però sobretot se centra en el qui. Quins van ser els autors de la tragèdia? Aquest no és un plantejament habitual en qualsevol treball audiovisual que tracti temes tan delicats com els atemptats, perquè el públic pot pensar que se li vol donar el protagonisme que uns despiadats terroristes no mereixen en absolut. Tot i això, en molts casos el qui és necessari per arribar a ‘comprendre’ com una persona qualsevol pot arribar a ser el cervell i autora d’un atemptat que s’emporta la vida de tants innocents.

Així doncs, ‘Connexió Madrid’ es remunta més de 10 anys enrere de les vides dels dos cervells de l’atemptat de l’11-M que dies després van suicidar-se al pis de Leganés juntament amb els seus còmplices. El documental narra les seves vides a partir de les declaracions de persones molt properes als dos terroristes. Entre els testimonis destaquen una parella sentimental i un amic, que ens expliquen aspectes molt personals i íntims de la seva convivència amb ells, així com alguns fets que van marcar les seves vides i que poc a poc van traçar el seu camí cap a l’entrada en contacte amb la Yihad islàmica.

El primer és Sarhanne Ben Abdelmajid, procedent de Tunísia, era un estudiant de la Universitat de Madrid que malgrat ser força tímid, s’havia integrat bé dins la societat espanyola i fins i tot havia fet alguns amics. Però quan no li van concedir una beca per continuar els seus estudis es va refugiar en la religió islàmica, i acudint a la mesquita de la M-30 de Madrid va començar a prendre contacte amb la vessant més extremista dels islamistes.

El segon és Jamal Ahmidan, que va emigrar del Marroc a Espanya per evitar que el jutgessin per un assassinat que havia comès, cosa que des del moment que va abandonar el país no havia tornat a veure la seva família. Aquesta situació va fer que s’endinsés en el món del narcotràfic i el mercat negre fins que, cansat d’aquesta forma de vida, acudís també a la religió islàmica de la vessant més extremista.

Són dos vides oposadament diferents que a partir d’aquests fets acaben convergent i planejant l’atemptat més greu de la història d’Espanya. El valor del documental recau en aquest punt de vista tant atípic i intigrant, i la important tasca d’investigació i recerca que s’ha dut a terme per trobar els testimonis.

L’altra línia argumental del documental la conforma la sentència del judici de l’11-M. ‘Connexió Madrid’ es va estrenar el dia que es va donar a conèixer la sentència i compta amb algunes declaracions dels fiscals i imatges del judici. Així doncs, la trama va alternant les vides dels dos autors de la masacre alhora que dóna informació sobre com anava avançant la investigació i el judici. El que dóna a la peça un bon ritme i dinamisme, ja que aquesta alternança evita que l’interès decaigui.

D’altra banda, a més de les declaracions dels testimonis i les imatges d’arxiu, el documental compta amb reconstruccions de fets de les vides dels dos autors. A partir del que els testimonis expliquen, es representen escenes que són mostrades en el documental completament desenfocades, sense mostrar les cares dels actors, que pretenen endinsar el millor que es pot a l’espectador i a la vegada facilitar la comprensió i imaginació del que s’explica. El tractament visual que se li dóna a aquestes reconstruccions també és encertat, ja que se’ns ofereix la suficient informació per fer-se una idea, sense caure en la intenció de voler fer massa pròxims els terroristes.

El documental es pot classificar com a expositiu perquè també compta amb veu en off, tot i que adopta un paper secundari, deixant el protagonisme directe als testimonis. El resultat és indubtablement un documental imparcial, ja que es narren els fets que els testimonis expliquen i que la sentència judicial va concloure, sense incidir massa en la vessant tràgica que tan fàcil hauria estat tractar a partir dels testimonis de familiars de les víctimes.

Després de la projecció del documental, hi va tenir lloc un debat que comptava amb la presència del director Justin Webster. En el debat el director va comentar que s’havien fet tot tipus de produccions audiovisuals entorn els atemptats de l’11-S, però que, en canvi, de l’11-M no es podia dir el mateix. Per aquesta raó Webster va considerar que, tot i no tenir la mateixa rellevància que l’11-S, els atemptats de l’11-M també necessitaven d’una explicació el més imparcial possible que resumís què va passar i per què.

Malgrat això, gairebé la totalitat del debat va girar en torn a si la visió i explicació de les causes de l’atemptat era verídica o no. Un dels participants del debat considerava que s’havien de tenir en compte les investigacions que havia fet el diari ‘El mundo’, ja que diferien força dels resultats de la investigació jurídica i policial, i per tant li semblava un documental força partidista. A partir d’aquí es va encetar una discussió entre bàndols polítics de la que justament Webster havia volgut evitar en el moment de la realització de ‘Connexió Madrid’, ja que en cap moment del documental es fan referències a les decisions preses pel govern ni a tot el circ mediàtic que aquests fets van provocar. ‘Connexió Madrid’ només vol narrar els fets que es van produir, sense entrar en valoracions, una decisió molt encertada sobretot pel tema que tracta.

Puntuació :